El fred a Barcelona

Que me dona fred Barcelona

que fa fred a Barcelona

Mi Fa Do...sembla més una cançó

el que volía ser un poema.

Hay un rumano tísico que pide en la estación de Sants.

El día que pensé que le marginaban por tener SIDA me senté junto a él,

hasta que en vez de cariño me pidió dinero.

Los hombres sueñan conmigo cada viernes

para despertarse el sábado con pesadillas heladas.

Será el metro, o será, efectivamente, el invierno, que ya ha llegado.

El invierno, que no deja espacio posible

entre mí misma y mi manta.

Me entra frío porque empiezo a darme cuenta,

de que cuando uno llega a Barcelona,

va, y se queda.

Preludio a Housewarming de Tardor

NO LLENCIS LES CARTES D'AMOR

Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l'única música,
i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.

Joan Margarit

EnExtinción is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.